Vuit pantalons, tres faldilles, dos vestits, catorze samarretes, sis parells de sabates, tots els biquinis i pareos que tinc... en resum, mig armari és, en aquests moments, dins una maleta, lluitant per tenir un centímetre més d'oxigen per poder respirar. Tot i que mai cap res i sempre has d'acabar pujant-te sobre la maleta per tancarla, sabent que encara has d'omplir-ne una altra, sempre et deixes alguna cosa. SEMPRE! Just quan has aconseguit que tanqui, te n'adones que no portes ni pijama, ni mitjons. I vinga, torna a obrir aquella bomba... I així, fins que creus que ja és impossible deixar-te res perquè has buida't l'habitació sencera.

I és que, per molt que m'emportés tot el que tinc a casa, sempre pensaria que m'estic deixant alguna cosa. No es pot anomenar "cosa", perquè seria com insultar-les. Insultar a aquelles persones que tant estimo i que tant trigare a veure- algunes més que altres (oi drea?). Tant de bo pogués fer una maleta enooorme per poder-hi posar tota aquella gent i que vinguessin amb mi...

Avui és la típica nit abans de marxar 15 dies de vacanes: a casa meva, el menjador és ple de maletes, i bosses, i més maletes, i motxilletes, i caixes de menjar... la típica nit que et poses a pensar que trobaràs a faltar el TEU matalàs, el TEU lavabo, el TEU menjador... TOT. Massa coses que es queden aquí i que m'agradaria emportar-me allà! També és la típica nit en què penses que no vols marxar, que per què t'has de moure de lloc si aquí ho tens tot i més del que vols, i penses que tant de bo no marxessis i poguessis quedar-te aquí amb els teus. És la típica nit en què molt possiblement caurà una llagrimeta darrera l'altra, sense saber exactament què passa, i suposant que és l'enyorança que fa venir males passades. La típica nit que t'adormiràs tardíssim, sense son, però cansat de mirar el sostre de l'habitació, tan blanc.

Però tot passa, i aquest sentiment estrany que ve de nit se'n va de dia, per sort. De viatge, per sort, hi ha mil coses que fan que els dies siguin genials, i que passin tan de pressa que ni te n'adonis i ja tornis a ser a la grisa ciutat de Barcelona.

Espero que tot passi volant i us pugui tornar a veure! nens i nenes de tot arreu, no cal que us digui qui sou, espero que us doneu per al·ludits quan digui que US ESTIMO!!!

Ella se ha cansado, de tirar la toalla
se va quitando poco a poco telarañas
No ha dormido esta noche, pero no está cansada
No miró ningún espejo, pero se siente to guapa

Hoy, ella se ha puesto color en las pestañas
Hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña
Hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada
Hoy es una mujer que se da cuenta de su alma

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para tí
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un sólo portazo
Hoy vas a hacer reir porque tus ojos de han cansado de ser llanto, de ser llanto
Hoy vas a conseguir reirte hasta de tí y ver que lo has logrado

Hoy vas a ser la mujer que te de la gana de ser
Hoy te vas a querer como nadie te ha sabido querer
Hoy vas a mirar pa´lante que pa´ atrás ya te dolió bastante
Una mujer valiente, una mujer sonriente mira como pasa

Hoy no has sido la mujer perfecta que esperaban
ha roto sin pudores las reglas marcadas
Hoy has calzado tacones para hacer sonar sus pasos
Hoy sabe que su vida nunca más será un fracaso

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para tí
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a conquistar el cielo sin mirar lo alto que queda del suelo
Hoy vas a ser feliz aunque el invierno sea frío y sea largo, y sea largo
Hoy vas a conseguir reirte hasta de tí y ver que lo has logrado

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para tí
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a dcomprender que el miedo se puede romper con un sólo portazo
Hoy vas a hacer reir porque tus ojos se han cansado de ser llanto, deser llanto
Hoy vas a conseguir reirte hasta de tí y ver que lo has logrado

Como sé que aunque leas esta canción no te vas a sentir aludida, te
lo digo
directamente:
TANIA, esta va por ti, y solo para ti! porque
ahora
tienes que
hacer todo lo que
dice la canción (hasta llevar
tacón!jajaj). Demuestra al
mundo tu fuerza para
seguir avanzando,
porque
TU lo vales!!
Per cert, a
veure quan ens veiem eh
senyoreta!! tengo
muchisimas ganas de verte!! y de
ir a la
playaaaa!! mil petons
bixu!

De nou al país dels núvols

París en una fotografia

Sí, ja he tornat de París! De fet fa ja tres dies, però no he tingut tampoc temps d'escriure res. Intentaré fer una valoració personal sobre què ha estat per mi aquest viatge, em sap greu si algú no pensa com jo però per alguna cosa les persones som diferents.

Que com ha anat París, tothom pregunta? I tothom respon: de conya! genial! Però per mi... tampoc ha estat tan genial. No puc negar que ha sigut un viatge guai, ha tingut moltes estones divertides, casi totes amb la Belén. Però també ha tingut moments dolents, uns quants. El que m'ha fotut és que he estat gran part del viatge ratllada per coses que passaven i que no em semblaven bé...com el fred, el cansament (coses inevitables) i l'actitud de la gent. Jo, super ilusa, pensava que, com era l'últim viatge i tots en algun moment o altre pensem en com serà tot l'any que ve, estaríem tots amb tots, junts i sense donar importància amb qui anem quan estem a l'institut, perquè als viatges és quan es coneix millor la gent. Doncs ha estat just al contrari: cadascú a la seva bola i s'han vist les preferències de tothom per anar amb una persona o amb una altra. En fi, per mi és trist, però suposo que per altra gent deu ser normal... A més, hi ha hagut coses que han amargat una mica al viatge a alguna gent, i també molesta... però suposo que és el que hi ha, i ara que ja ha passat el viatge, ja no té importància.
Tampoc us penseu que valoro tot el viatge negativament! I si no fos per la Belén, que ha estat amb mi sempre i ha fet tot el que fos perquè no em rallés, la cosa hauria estat molt pitjor. Així que ja saps nena... moltes gràcies per tot! I gràcies a tu Oriol, que de manera indirecta ens demostres moltes coses!


















Però sort que, tornant de París, he tingut una rebuda molt maca! Diumenge vaig passar mig dia amb el Dani i mig dia al llit, i encara que plovia i feia un dia una mica merdós, vaig estar molt bé (als sofàs on es pot estar gratis :p). El dilluns dues nenes caueres (Andrea i Laura) i el Dani em van acompanyar a fer-me el pírcing! Millor no explicar l'experiència ni la mida de l'agulla, i dir simplement que encara em fa una mica de mal i tinc el llavi k semblo una africana! jaja espero que baixi això... (digue'm que és normal, Andrea!)

Enfin, ara vénen unes setmanes una mica xungues, amb exàmens i més exàmens, però s'ha d'intentar estar el màxim millor possible. Molt d'optimisme per tots!! un petó!

Laura

P.D:Sabeu que demà potser vaig al concert d'Ojos de Brujo, si tinc molta sort?? tant de boooo!!:D

Cançons que encanten i animals que t'alegren l'existència

we’re born
we’re crying
we fall
we’re trying
we’re little
we’re laughing
we’re lonely sometimes

we grow
we’re open
we’re lost
we’re hoping
we’re careful
we’re calling
we’re leaving behind

you say we need to work together
with love and care for everyone
without the fighting and the anger
you say the world could be as one

but every time that you say we
do you think about me?
‘cause every time that you say we
I hope you think about me

we’re strong
we’re chosen
we’re scared
we’re frozen
we’re hardened
we’re hopeful
we’re holding at bay

we take
we’re giving
we shake
we’re living
we’re lovers
we’re sinners
we’re running away

and if we fail to make a difference
and if our hope is almost gone
despite the fighting and the anger
you say the world could be as one

but every time that you say we
do you think about me?
‘cause every time that you say we
I hope you think about me


Si teniu alguna d'akestes cançons que l'escolteu un dia i dieu "uau", poseu-me-la als comentaris plis! avui he sentit akesta cançó per primer cop i no se, li he trobat alguna cosa, sobretot a la lletra...i ma deixat amb ganes de pensar! si us passa el mateix, aki teniu lespai x comentar...un petoooo

p.d. adjunto la foto d'un nou membre que s'incorpora a la meva família. Es diu Pixel, i de moment no arriba als dos mesos de vida. Espero k el k visqui ho visqui molt bé a casa mva! qui el vulgui anar a veure nomes cal que m'ho digui!

Avui sento olor de vacances...

Hola! Fa un colló i mig que no escric, però entre exàmens i treball de recerca... no he tingut massa estona per actualitzar el cutre-blog. Avui és dilluns, demà dimarts i demà passat dimecres.... vacanceeees! ja tinc ganes! d'aixecar-me quan em roti, de que la Laureta em porti de festa, de sortir amb els del cau i amb els de l'institut, però no tinc ganes de fer treball de recerca, d'anar a aquests dinars que duren tres hores i que has d'aguantar la tieta que no coneixes de res i que no para de repetir com has crescut quan saps que fa 4 anys que medeixes el mateix, d'aquelles converses buides a taula, de cantar nadales i fer el patètic una estona a canvi de mig euro que després es perd per la butxaca del pantaló que es posa a rentar... de no veure al trio calaveras (ells ja saben ki són, snif snif), encara que consta que quedarem per dinar un dia d'aquests, si ningú ha tingut una indigestió amb els dinars de nadal clar! En fi, ara ve un petit parèntesi, en part bo i en part dolent, però sempre acaba pensant més allò que és bo (la Teresa Lluch ens ha dit que no es pot posar "lo" bo), així que espero passar bé aquestes mini-vacancetes i no deixar-vos de veure-us durant massa temps!

Doncs això, d'aki poc ja posaré algun text que em sembli bonic (d'algun autor, no meu, clar, sinó no seria bonic), a veure què em dieu!! un petonet a tots i a totes i bones festes! mes que pel Nadal en si, perquè ens mereixem unes vacances després d'aquest primer trimestre! a gaudir-les i a aprofitar-les! no gasteu el temps comprant!!
Un petó!

Laura

P.D. 1: Belén! Estic orgullosa que tu estiguis orgullosa de tu mateixa! Has fet el que havies de fer quan ho havies de fer, ara ja ets lliure i no cal k et preocupis més pel tema! ole els teus collons nena!

P.D. 2: Aquest post va dedicat al Lolillo, un probr hàmster que ha descobert el més maco de la seva vida: la llibertat. Tot i així, el fugitiu ha sigut trobat després de tres intents de fugida (tornava per anar a buscar menjar el cabrón!). Em sap greu per ell, ja que sé que és molt feliç corrent per casa lliurement, però l'he de retreure en la seva presó-mansió, ja que és probable que en una de les seves excursions no torni mai més, atrapat entre els llibres o electrocutat per un cable (encara que ell no n'és conscient). Ho faig per tu, Lolillo!

"Mar adentro, mar adentro, en la ingravidad del fondo, donde se cumplen los sueños, se juntan las voluntades para cumplir un deseo. Un beso enciende la vida con un relámpago y un trueno, y en una metamorfosis un cuerpo no es ya un cuerpo. Es como penetrar al centro del Universo. El abrazo masculino y el más puro de los besos, hasta vernos reducidos en un único deseo. Tu mirada y mi mirada, como un eco repitiendo sin palabras "más adentro, más adentro", hasta el más allá del todo por la sangre y por los huesos. Pero me despierto siempre, y siempre quiero estar muerto; para seguir con mi boca enredada en tus cabellos."