"Mar adentro, mar adentro, en la ingravidad del fondo, donde se cumplen los sueños, se juntan las voluntades para cumplir un deseo. Un beso enciende la vida con un relámpago y un trueno, y en una metamorfosis un cuerpo no es ya un cuerpo. Es como penetrar al centro del Universo. El abrazo masculino y el más puro de los besos, hasta vernos reducidos en un único deseo. Tu mirada y mi mirada, como un eco repitiendo sin palabras "más adentro, más adentro", hasta el más allá del todo por la sangre y por los huesos. Pero me despierto siempre, y siempre quiero estar muerto; para seguir con mi boca enredada en tus cabellos."

Hola, ja torno a ser aquí! Avui ha sigut un dia estrany... Res especial, res important, suposo que un dia de de cada dia, per llàstima és així.

Dia en què t'adones una vegada més que a alguna gent no li importes gens... No saps com ha sigut, potser el temps o la influència d'altres persones... I veus que potser tu ho haguéssis donat tot o gairebé tot per ells, mentre ells ni tan sols es paren un segon a pensar en tu. I t'amaguen coses, i tu no saps per què, però el cas és que veus que tot s'acaba... i és trist pensar-hi mentre ets conscient que no s'hi pot fer res... Si en una amistat un dels dos no té interès, ja s'ha acabat tot... en fin...

Després d'aquesta reflexió tan depriment, vaig actualitzant el meu dia que, pel que sembla, va millorant progressivament. El cap de setmana del 3 i el 4 no em busqueu per Barcelona perquè no hi seré...me'n vaig a San Sebastián!!! siiiiiii a Donosti!!! I tot gràcies a la fantàstica mama del Dani que em convida!! Ets un sol, Paqui!! Tinc moltíssimes ganes d'anar, però ara falta la part més xunga... "papis, puc anar-hi?" Estic segura que em diran que sí, bàsicament perquè sinó m'escapo com sigui!!! Veieu, aquestes són les petites coses que et fan estar feliç i oblidar d'altres que no deixen de ser-hi però almenys no surten fora del meu cap...

Fins aquí el meu dia... blanc o negre? Aquesta és la qüestió...

*Laura*

bon dia!

Hola! aquí començo el meu blog. Porto toooota la tarda aquí i al final, donant-li voltes al cap i sense saber molt bé com anirà això, he decidit emancipar-me i crear un blog jo soleta! No espero que us agradi, això ja depèn de cadascú, només espero que de tant en tant els que vulgueu m'escolteu (em llegiu) una mica, i comenteu (si pot ser, feu crítiques constructives), amb això ja em conformo!
No em pregunteu a què ve el títol, a veure si ho descobriu per vosaltres mateixos.
Petonets!
Laura *