Avui sento olor de vacances...

Hola! Fa un colló i mig que no escric, però entre exàmens i treball de recerca... no he tingut massa estona per actualitzar el cutre-blog. Avui és dilluns, demà dimarts i demà passat dimecres.... vacanceeees! ja tinc ganes! d'aixecar-me quan em roti, de que la Laureta em porti de festa, de sortir amb els del cau i amb els de l'institut, però no tinc ganes de fer treball de recerca, d'anar a aquests dinars que duren tres hores i que has d'aguantar la tieta que no coneixes de res i que no para de repetir com has crescut quan saps que fa 4 anys que medeixes el mateix, d'aquelles converses buides a taula, de cantar nadales i fer el patètic una estona a canvi de mig euro que després es perd per la butxaca del pantaló que es posa a rentar... de no veure al trio calaveras (ells ja saben ki són, snif snif), encara que consta que quedarem per dinar un dia d'aquests, si ningú ha tingut una indigestió amb els dinars de nadal clar! En fi, ara ve un petit parèntesi, en part bo i en part dolent, però sempre acaba pensant més allò que és bo (la Teresa Lluch ens ha dit que no es pot posar "lo" bo), així que espero passar bé aquestes mini-vacancetes i no deixar-vos de veure-us durant massa temps!

Doncs això, d'aki poc ja posaré algun text que em sembli bonic (d'algun autor, no meu, clar, sinó no seria bonic), a veure què em dieu!! un petonet a tots i a totes i bones festes! mes que pel Nadal en si, perquè ens mereixem unes vacances després d'aquest primer trimestre! a gaudir-les i a aprofitar-les! no gasteu el temps comprant!!
Un petó!

Laura

P.D. 1: Belén! Estic orgullosa que tu estiguis orgullosa de tu mateixa! Has fet el que havies de fer quan ho havies de fer, ara ja ets lliure i no cal k et preocupis més pel tema! ole els teus collons nena!

P.D. 2: Aquest post va dedicat al Lolillo, un probr hàmster que ha descobert el més maco de la seva vida: la llibertat. Tot i així, el fugitiu ha sigut trobat després de tres intents de fugida (tornava per anar a buscar menjar el cabrón!). Em sap greu per ell, ja que sé que és molt feliç corrent per casa lliurement, però l'he de retreure en la seva presó-mansió, ja que és probable que en una de les seves excursions no torni mai més, atrapat entre els llibres o electrocutat per un cable (encara que ell no n'és conscient). Ho faig per tu, Lolillo!