París en una fotografia

Sí, ja he tornat de París! De fet fa ja tres dies, però no he tingut tampoc temps d'escriure res. Intentaré fer una valoració personal sobre què ha estat per mi aquest viatge, em sap greu si algú no pensa com jo però per alguna cosa les persones som diferents.

Que com ha anat París, tothom pregunta? I tothom respon: de conya! genial! Però per mi... tampoc ha estat tan genial. No puc negar que ha sigut un viatge guai, ha tingut moltes estones divertides, casi totes amb la Belén. Però també ha tingut moments dolents, uns quants. El que m'ha fotut és que he estat gran part del viatge ratllada per coses que passaven i que no em semblaven bé...com el fred, el cansament (coses inevitables) i l'actitud de la gent. Jo, super ilusa, pensava que, com era l'últim viatge i tots en algun moment o altre pensem en com serà tot l'any que ve, estaríem tots amb tots, junts i sense donar importància amb qui anem quan estem a l'institut, perquè als viatges és quan es coneix millor la gent. Doncs ha estat just al contrari: cadascú a la seva bola i s'han vist les preferències de tothom per anar amb una persona o amb una altra. En fi, per mi és trist, però suposo que per altra gent deu ser normal... A més, hi ha hagut coses que han amargat una mica al viatge a alguna gent, i també molesta... però suposo que és el que hi ha, i ara que ja ha passat el viatge, ja no té importància.
Tampoc us penseu que valoro tot el viatge negativament! I si no fos per la Belén, que ha estat amb mi sempre i ha fet tot el que fos perquè no em rallés, la cosa hauria estat molt pitjor. Així que ja saps nena... moltes gràcies per tot! I gràcies a tu Oriol, que de manera indirecta ens demostres moltes coses!


















Però sort que, tornant de París, he tingut una rebuda molt maca! Diumenge vaig passar mig dia amb el Dani i mig dia al llit, i encara que plovia i feia un dia una mica merdós, vaig estar molt bé (als sofàs on es pot estar gratis :p). El dilluns dues nenes caueres (Andrea i Laura) i el Dani em van acompanyar a fer-me el pírcing! Millor no explicar l'experiència ni la mida de l'agulla, i dir simplement que encara em fa una mica de mal i tinc el llavi k semblo una africana! jaja espero que baixi això... (digue'm que és normal, Andrea!)

Enfin, ara vénen unes setmanes una mica xungues, amb exàmens i més exàmens, però s'ha d'intentar estar el màxim millor possible. Molt d'optimisme per tots!! un petó!

Laura

P.D:Sabeu que demà potser vaig al concert d'Ojos de Brujo, si tinc molta sort?? tant de boooo!!:D